Sindicalisme pagès i republicanisme popular a Catalunya (1918 - 1930): la Unió de Rabassaires [Microforma]
/ Jordi Pomés Vives
Pomés i Vives, JordiBellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 1998
Dirigida per: Gabriel Sirvent,Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 1988
2 microfitxes ; 11 * 15 cm + 1 fullet (7 p. ; 18 cm) (
Tesis doctorals de la Universitat Autònoma de Barcelona)
Bibliografia. Text en català, resum en català i anglès.
ISBN 84-490-1256-2
La Unió de Rabassaires va ser un sindicat camperol català que va néixer el 1922, en un context de desorganització cenetista -una vegada superat el trienni bolxevic- i, no casualment, de reorganització político-sindical del republicanisme. Es va organitzar i va desenvolupar durant els seus primers vuit anys de vida a les comarques vitícoles de la província de Barcelona. Unes comarques on el republicanisme mantenia una certa vitalitat -malgrat els baixos resultats electorals- i on la terra era treballada majoritàriament per parcers i rabassaires, els quals formaven un component essencial de la base social del republicanisme comarcal català. Al mateix temps eren unes comarques on la conflictivitat social i sindical rabassaire va perdurar de forma ben roent fins el primer terç del segle XX, després de desenvolupar-se amb força al llarg del segle anterior. Des d'un posicionament político-sindical republicà, la Unió de Rabassaires va assumir les reivindicacions sindicals d'aquesta pagesia sense terra pròpia, intentant d'aconseguir per a ell -sempre mitjançant canals legals- la més gran estabilitat possible sobre la terra que treballava. Encara que no va aconseguir cap llei que assumís ni que fos parcialment el seu programa sobre contractes de conreu, en bona mesura a causa de les oposades circumstàncies polítiques dels anys vint, com a mínim el sindicat rabassaire es va distingir en aquesta dècada per la defensa que a nivell individual va fer dels camperols que van haver d'enfrontar-se amb problemes judicials a causa dels contractes. Malgrat tot, els seus millors èxits sindicals els va recollir als camps del cooperativisme i de la valoració de la producció agrícola, especialment del sector dels tubercles. Aquests èxits van consolidar al sindicat i van col·laborar decisivament a trastornar prop de 1930 el color de l'hegemonia sindical al camp català que, gràcies a institucions com l'IACSI, la Mancomunitat de Catalunya i les federacions catòliques, s'havia mantingut en bona mesura de signe conservador al llarg de les tres primeres dècades del segle. La Unió de Rabassaires va arribar a ésser la principal força sindical rural catalana durant la segona meitat dels anys trenta, especialment durant la guerra civil. La Unió de Rabassaires va ser un sindicat camperol català que va néixer el 1922, en un context de desorganització cenetista -una vegada superat el trienni bolxevic- i, no casualment, de reorganització político-sindical del republicanisme. Es va organitzar i va desenvolupar durant els seus primers vuit anys de vida a les comarques vitícoles de la província de Barcelona. Unes comarques on el republicanisme mantenia una certa vitalitat -malgrat els baixos resultats electorals- i on la terra era treballada majoritàriament per parcers i rabassaires, els quals formaven un component essencial de la base social del republicanisme comarcal català. Al mateix temps eren unes comarques on la conflictivitat social i sindical rabassaire va perdurar de forma ben roent fins el primer terç del segle XX, després de desenvolupar-se amb força al llarg del segle anterior. Des d'un posicionament político-sindical republicà, la Unió de Rabassaires va assumir les reivindicacions sindicals d'aquesta pagesia sense terra pròpia, intentant d'aconseguir per a ell -sempre mitjançant canals legals- la més gran estabilitat possible sobre la terra que treballava. Encara que no va aconseguir cap llei que assumís ni que fos parcialment el seu programa sobre contractes de conreu, en bona mesura a causa de les oposades circumstàncies polítiques dels anys vint, com a mínim el sindicat rabassaire es va distingir en aquesta dècada per la defensa que a nivell individual va fer dels camperols que van haver d'enfrontar-se amb problemes judicials a causa dels contractes. Malgrat tot, els seus millors èxits sindicals els va recollir als camps del cooperativisme i de la valoració de la producció agrícola, especialment del sector dels tubercles. Aquests èxits van consolidar al sindicat i van col·laborar decisivament a trastornar prop de 1930 el color de l'hegemonia sindical al camp català que, gràcies a institucions com l'IACSI, la Mancomunitat de Catalunya i les federacions catòliques, s'havia mantingut en bona mesura de signe conservador al llarg de les tres primeres dècades del segle. La Unió de Rabassaires va arribar a ésser la principal força sindical rural catalana durant la segona meitat dels anys trenta, especialment durant la guerra civil.
